MOTIVACIÓ * CONDUCTA * EGOISME

Bones festes a tothom!

Ara que estem de vacances i tenim més temps per parar-nos a pensar...
voldria escriure una petita reflexió...

Per actuar hem d'estar motivats, és a dir, el que ens ajudarà a dur a terme aquella conducta serà la motivació que tinguem respecte aquesta. Quan una cosa no ens motiva, en cas que poguem triar, no farem res al respecte. Simplement no ens interessa.

(Seria correcte afirmar: motivació = interès ?)

Això podria voler dir que, si no se'ns obliga, la majoria de vegades actuem per pur interès.

Què vol dir això? Que som uns animals interessats, que som una espècie egoista?

Bé doncs, aquí us ho deixo...

M'agradaria que es pogués formar un debat, però també puc córrer el risc de que ningú comenti res... així doncs, voldria dir que el meu post no motiva?

AJUDAR O NO?

L'altre dia a classe em vaig fixar en una cosa que va sortir al documental. Penso que no és un fet que s'hagi de passar per alt. Em sembla que era l'última noia que vam veure que explicava que hi havia una dona gran a la casa que des de la cuina veia tot el que li feien, però no va fer mai res al respecte per canviar la situació.
Un cop vaig arribar a casa, vaig estar reflexionant sobre el tema, i la veritat, no ho acabo d'entendre. Què ens passa a les persones a l'hora d'ajudar algú en una situació de risc o perill?

No és només en aquest tema de l'abús sexual dels menors ( i no és que li tregui importància), és en moltes altres situacions de la vida. Potser és que no sabem assomir el risc que comporta afrontar la realitat i per això amaguem el cap sota l'ala. Encara que això fos així, jo em pregunto: però com som capaços de viure amb això? Es que no tenim càrrec de consciència, o remordiments?

Sé de gent, que aconsegueix oblidar-ho i viure amb el pes: no he fet res per impedir-ho!
Tot plegat em va fer pensar que un cop a classe d'una optativa de psicologia, ens havien mencionat un estudi on es comprovava que les persones variem la nostra capacitat d'ajuda segons la responsabilita que tinguem.
M'explico, si la situació on algú necessecita ajuda hi ha molta gent al voltant, les persones tendim a repartir-nos la responsabiliat; tendim a pensar "ah doncs ja hi anirà un altre". En canvi, si la situació està bastant aïllada de la multitud, com que ens sentim més responsables tendim més a socórrer a l'altre.
Tot s'ha de dir que he estat buscant informació sobre aquest estudi o investigació per contrarrestar la meva opinió, però no ho he sabut trobar enlloc.

Malgrat aquest estudi, si comparem el que he posat anteriorment sobre la noia aquesta que explicava el seu cas d'abús sexual, no encaixa massa bé, no té massa relació.
Per això m'agradaria saber el què penseu.

Ens costa ajudar als altres? L'explicació d'aquest fet és perquè innatament som uns egoistes? Ens fa por la realitat? Ens fa por les conseqüències que poguem patir a l'hora d'implicar-nos en una situació de perill i afrontar-la?



Buscant imatges per poder posar aquí al post he trobat aquesta i realment m'ha anat perfecte.

Sincerament, tothom ajuda a tothom sense importar el color de la pell?
A mi aquesta foto em suggereix unió, confiança, però som així les persones, confiem d'entrada amb els del nostre entorn (conegut o desconegut) i ens deixem ajudar o ajudem encara que no ens ho demanin?

COM L'ENTORN INFLUEIX EN LA NOSTRA CONDUCTA

El dissabte passat vaig anar al Port Aventura amb uns amics a passar la tarda i a gaudir d'una bona estona amb bona companyia. Com ja us podeu imaginar, el parc estava ple de gent, i com a conseqüència, s' havia de passar força temps abans no poguessis pujar a l'atracció desitjada. Amb tot això vaig tenir la oportunitat de poder-me fixar molt bé amb l'actitud que tenim les persones davant d'una situació d'espera.
Però el moment més interessant per mi va ser quan en una de les atraccions hi havia un temps d'espera de més de dues hores. Va ser força divertit poder observar els comportaments en general de tothom, ja que vaig poder comprobar els canvis i el procés que van adoptar aquests.

Inicialment tothom tenia una relació freda i seriosa amb la resta de la gent, cadascú a la seva i sense fer massa cas de l'altre.
A mesura que anava passant el temps, la gent anava adoptant una conducta més agressiva a causa de la poca paciència i les ganes de pujar a l'atracció.
No obstant això, es va donar un canvi en el transcurs de l'espera. Com és habitual (encara que mai entès el per què), hi havia gent que intentava passar al davant, cosa que no van poder aconseguir perquè la resta de persones estaven alerta i amb els nervis a flor de pell. Això va fer que totes les persones que estaven al voltant d'aquella situació s'apoiessin i empatitzessin davant d'un mateix problema. Per lo tant, arribat en aquest punt, es podia dir que s'havia trencat el gel i que aquelles actituds més fredes respecte als altres anaven desapreixent, ja sigui fent comentaris amb veu alta i que el desconegut de darrere et segueixi el joc i parli amb tu, etc.
A partir d'aquí ja podien vindre les bromes, rialles, mirades, converses... amb aquella gent que tenies al voltant, que es trobava amb la mateixa situació que tu, i que ni tan sols en coneixies el nom. Però això no s'acaba aquí, d'aquest estat vaig observar que se'n passava a un tercer, un estat d'eufòria col·lectiva, on tothom demostrava d'alguna manera un sentiment de desesperació (després de dos hores de cua) canalitzant-l'ho amb una conducta que podria ser considerada poc normal en contextos quotidians com podria ser la feina, el tren...De ben segur que en un d'aquests contextos, aquestes persones no haurien dut a terme aquesta conducta (cantar, cridar, ballar...), inclós m'atreveixo a dir que ho rebutjarien i se n'avergonyirien.

Per tot això vaig pensar que aquestes situacions serien bons objectes d'estudi per entendre el nostre comportament. I va ser aquest sentiment el que me va fer que ara expliqui aquest fet al blog, per compartir-ho amb vosaltres i que hem poguessiu donar la vostre opinió o experiència sobre aquest tema.

SANA TU CUERPO

Hola a tothom!

Avui m'agradaria donar-vos a conèixer un llibre, que he trobat per casa i m'ha semblat molt interessant, escrit per Louisel Hay, una escriptora coneguda com una de les fundadores del moviment d'auto-ajuda. A través de les seves tècniques de sanació i la seva filosofia positiva, mil·lions de persones han après a crear més del que volen i en les seves vides, incloïent més benestar als seus cossos, ments i esperits.

Aquest llibre desperta la capacitat de contribuir al propi procés curatiu, però perquè això sigui possible hem d'equilibrar el nostre cos, ment i esperit. També necessitem tenir una actitut mental positiva cap a noslatres mateixos i cap a la vida.
L'autora insisteix que per molt horrible que sigui la situació del pacient, si s'està disposat a realitzar el treball d'alliberar i perdonar, es pot curar pràcticament qualsevol cosa. Diu que la paraula "incurable" (a la qual tant temem), en realitat només significa que aquell transtorn en praticular no es pot curar per mètodes "externs" (per efectuar la curació hem d'entrar a dins).

L'efectivitat del poder està en el moment present (ara no importen els pensaments negatius del passat). És aquí quan hem de començar a fer els canvis per molt petits que siguin. Un exemple que posa l'autora: quan erem molt petits tot era amor i alegria, sabíem lo importants que erem, ens sentíem el centre de l'univers. Ens estimàvem a nosltres mateixos completament, cada part del nostre cos. Sabíem que erem perfectes.
Això és la veritat del nostre ser, diu Louisel, la vida reflexa les nostres creences i molt poques vegades ens parem a qüestionar-nos-les. Per exemple, si quan erem nens se'ns va ensenyar que el món és un lloc el qual s'ha de temer, acceptarem com a cert tot el que encaixi amb aquesta creença.
Per això, l'escriptora ens dóna un consell; perquè tot el que enviem mentalment o verbalment tornarà a noslatres de la mateixa forma. Diu: quan t'escoltis dir alguna cosa 3 vegades, escriu-ho perquè se t'ha convertit en pauta. Al final de la setmana, ens diu que ens mirem la llista, i veurem com les nostres paraules es conformen a les nostres experiències. Ens aconsella que ens decidim de bona gana a canviar les nostres paraules i pensaments, i observar com canvia la nostra vida.
La manera de controlar la pròpia vida és controlar la nostra elecció de paraules i pensaments (ningú pensa a la teva ment, sinó tu).
El nostre benestar o malestar és la conseqüència de les pautes de pensament que formen les nostres experiències.
Els mots "causes metafísiques" descriuen el poder que hi ha en les paraules i els pensaments, poder que crea experiències. Peremeten comprendre la connexió existent entre els pensaments i les diferents parts del cos i els nostres transtorns físics. Per exemple: el coll representa la flexibilitat de les opinions, per tant, rigidesa de pensaments igual a molèsties al coll.
Per això per eliminar per sempre un transtorn hem de treballar primer en dissoldre la causa mental. Per cada transtorn hi ha una necassitat, i el símptoma és tan sols un efecte extern, per això s'ha d'arrencar el problema d'arrel i estar disposat a lliurar la necessitat.
Un altre petit consell que ens dóna l'autora: és més fàcil lliurar les pautes de pensament negatiu quan estem sans, que no sota la influència de la por a la malaltia i a l'operació quirúrgica.

Per tant, el llibre ens ajuda proporcionant-nos un llistat d'equivalències mentals que et permet trobar probables pautes darrere el malestar.
I finalment l'autora ens ressalta la importància que té l'amor en aquest tema, ja que dissolt la ràbia, llibera el rencor i el resentiment i crea seguretat.

PSICOLOGIA ALTERNATIVA

P.N.L. (Programació Neuro Lingüística)

Penso que està molt bé poder ampliar els nostres coneixements i no quedar-nos estancats, per això he trobat interessat penjar-vos al blog aquesta psicologia alternativa perquè de ben segur que a classe no la veurem.

Podríem definir la PNL com la ciència i l'art que estudia el funcionament de la ment, el pensament, les emocions, el cos i el que podem denominar "experiència subjectiva", a partir de:

- L'observació de les capcitats humanes en qualsevol àmbit.

- El modelatge de les pautes i estructures internes que possibiliten aquesta ciènca.

L'orientació i la filosofia de la PNL s'enriqueix amb uns valors i un estil de treball:

- La PNL concep l'aprenentatge com el desenvolupament d'una actitud de consciència, sentit de l'exploració i respecte cap a la resta de gent.

- Ens ajuda a transitar d'uns models mentals tancats a uns altres més oberts i amb més opcions.

- L'activitat en la PNL és concebuda en un context de trobament dialogístic i existencial JO-TU (en sentit que només el recoenixement del TU com ésser ple realitza al JO en la seva plenitut).

- Entenen a la persona com a un tot organitzat que tracta de mantenir la seva congruència interna, el seu sentit de vida i de realització personal i social, actualitzant els seus valors profunds, el seu ser interior i al seu sentit de pertànyera alguna cosa que transcendeixi al "jo" petit.

Per tal d'entendre millor la PNL, us intentaré resumir com la pròpia disciplina s'explica a través de les seves inicials:

Programació: cada experiència és un aprenentatge que queda codoficat ordenadament al nostre cervell i al sistema nerviós. Això implica, que una organització determinada comporta determinats resultats.
Neuro: l'aprenentatge utilitza la nostra neurologia i la seva arquitectura biològica i fisiològica per emmagatzamar-se i manifestar-se: tot comportament és resultat de processos neurològics.
Lingüística: els nostres processos i experiències de base neurològica s'expressen a través del llenguatge verbal i no verbal. El llengutage, entès d'aquesta manera, opera com una segona representació de la experiència subjectiva i és el vehicle de la comunicació. Amb el llenguatge ordenem els nostres comportaments i els hi donem sentit a la vegada que que ens comuniquem amb els altres.

Els objectius d'aquesta disciplina els trobo força interessants per tal de poder dur a terme amb tu mateix una vida rica i sense complexes, cosa que considero molt important. I són:

- Desenvolupar poder personal entès com a plena congruència interna, armonització d¡objectius i valors personals, i la capacitat d'acceptar el que som i pendre riscos per fer els canvis pertinents a les nostres vides i entorn.

- Ajudar als altres a comprendre millor qui són, a canviar els seus comportaments, formes de pensar o vivències emocionals, per opitimitzar el seu desenvolupament i perquè acceptin la seva identitat.

- A les persones que desitgin un compromís d'aprenentatge i desenvolupament personal constant, per aconseguir una major satisfacció i qualitat de vida.

- Desenvolupar una qualitat profunda de relció amb tu mateix i amb les teves persones estimades augmentant el teu autoconeixement i el dels altres.

- Comprendre com les persones creem les nostres experiències i resultats i així poder descubrir i modelar les capacitats de persones eficaces en diferents àmbits (teràpia, empresa, esport...).

- Desenvolupar les teves qualitats com a comunicador i observador, obtenint millrs resultats tant personalment com professionalment.

- Comprendre i reconèixer els ingredients dels canvis humans per posar-los al servei de la nostra felicitat personal i col·lectiva.

- Aprendre a resoldre els conflictes interpersonals i les contradiccions internes, tant les pròpies com la dels altres.

Amb tot això us vull donar a conèixer que hi ha alternatives psicològiques que no s'estudien, que són aptes per a tothom i que si disposes d'uns mínims recursos econòmics pots dur a terme una curset de la PNL, ens ho podríem plantejar, fins hi tot, com a un projecte de futur...
Jo tinc coneixement de l'existència d'aquesta disciplina perquè tinc gent molt propera a mi que han realitzat part d'aquesta curs, i pel que em van explicar, i pel que van aprendre, i van volguer posar en pràctica amb mi, ho vaig trobar molt interessant. Penso que és una altre manera, exitosa, de veure la vida, que ens pot ajudar molt per ser més feliços amb noslatres mateixos i ajudar a aquells que ens envolten. I amb tot això poder aconseguir una millor qualitat de vida.

A LA PRESÓ

A la presó és un programa de TV3 que fan els dimarts a la nit en el qual les càmeres t'ensenyen com és la vida a la presó: les condicions dels presos, els seus sentiments, pensaments, emocions, les isntal·lacions del recinte, la feina dels vigilants...

Personalment crec que no és una cosa gens fàcil de passar, ja sigui per part dels presos (per molt que s'ho hagin guanyat) o per part dels professionals que hi treballen.

Avui uns dels enfocaments que s'ha centrat el programa ha sigut el tractament psicològic d'alguns dels presos. La psicòloga els feia uns exercicis de reflexió sobre un hipotètic cas d'un drogoadicte (que era justament el problema de l'intern), en el qual el presoner havia d'escriure el que ell pensava sobre el tema i les possibles solucions que hi podria trobar per resoldre el problema.
Sorprenentment l'intern ha dut a terme un molt bon exercici, realista, i plenament conscient del seu problema i amb un bon reconixement de la seva situació (merescuda), però amb ganes de rectificar els seus errors. Tot i la seva bona conducta actual, s'ha de dir que era el seu últim any de presó, dels tretze que havia estat intern; hagués estat molt bé poder veure el seguiment psicològic realitzat des del principi, com també estaria molt bé poder veure l'expresidiari quan surt al carrer sense cap tipus de recurs després d'haver passat tan temps tancats; no ha de ser gens fàcil, tenint en compte que ara ja no tindran el suport que almenys tenien a dintre a la presó.

Què en penseu?

Los cuatro acuerdos

Hola!!!

El llibre s'anomena Los cuatro acuerdos , escrit per el doctor mexicà Miguel RUIZ. Aquest llibre està basat amb la saviesa dels antics tolsteques.

Recomano aquest llibre perquè et dóna a conèixer una nova visió del món per tal de poder ser completament feliç amb tu mateix. Et dóna eines per tal de viure d'una manera plena i gratificant, i sobretot, sense problemes interiors. És un llibre que et fa reflexionar molt sobre la manera de fer que tenim les persones i les conseqüències que poden tenir les nostres conductes davant els altres, i nosaltres mateixos, encara que no en siguem del tot conscients. És una bona oportunitat per dur a terme una pràctica d'introspecció!

El recomano perquè és una bona forma de veure el món i evitar així molts dels problemes i complexos que tenim els humans, ara, ningú diu que sigui fàcil fer el que es recomana al llibre.

Espero que si algun dia el llegiu, us agradi.