les PARAULES

Les paraules... què són les paraules? Són dibuixos dipositats ordenadament? Són sons produits un darrere l'altre? Són un conjunt de lletres?
No amics, les paraules són molt més que tot això, les paraules en sentit significatiu són especials. No us penseu que em refereixo al fet de buscar el significat d'una paraula al diccionari, no vull dir aquest tipus de significat. Em refereixo a aquells sons que fem servir per interectuar amb els nostres i que depenen com les diem, què diem, quan ho diem i on les diem, tenen un significat o un altre, amb uns efectes molt diferents.
S'han d'usar amb molt de compte, tenen un poder màgic: poden fer molt de mal, poden provocar molta alegria, angoixa, tristesa, por...
Segur que tothom a tingut l'experiència d'haver patit més per unes paraules mal donades, que no pas amb qualsevol altre dany físic.
Així doncs, podem estar dacord en que són poderoses, i com a tals, les hem de tractar bé. Els hi hem de conservar el valor i mai malusar-les.

Fins aquí, la meva manera de veure les paraules. Ara us penjo un altra manera d'entendre les paraules segons l'autora Carme Giménez, aquest article va ser publicat a Tot claror 55 l'hivern del 2006; també us deixo el link de la pàgina web d'on he trobat l'escrit:

http://www.claror.cat/Tot%20Claror/Mens%20Sana/tc55%20mensana.htm

“ No hi ha res més complex ni més real que la omnipresència del llenguatge i la necessitat de comunicació entre éssers intel·ligents. Les paraules són les eines que configuren aquest entramat lingüístic i saber-les emprar de manera adequada millora la interrelació amb el nostre entorn.
De quina manera utilitzem el llenguatge per resoldre els conflictes i les incomprensions? Amb una bona comunicació podem millorar la qualitat de totes les nostres relacions. Només pel sol fet de parlar amb els altres no hem de donar per feta la comunicació. Tant és així, que la major part dels problemes que patim es deuen a la manca d’una bona entesa amb les persones que ens envolten: la parella, els fills, els pares, els amics, els companys de feina...
La paraula és el símbol d’allò que representa. Al pronunciar-la o escriure-la estem recreant aquesta representació i reflectint el concepte que tenim de la realitat que ens envolta. Al procurar una valoració exacta dels significats, evitem que la tergiversació del seu sentit creï incomprensió. Quantes vegades al discutir sobre un tema ens hem adonat que el nostre interlocutor tenia un concepte diferent del mateix terme sobre el que intentàvem posar-nos d’acord? I és que abans de qualsevol conversa seria bo assegurar-se, encara que utilitzem la mateixa paraula, de saber si li donem el mateix significat.
A tall d’exemple, el verb xerrar, que s’utilitza sovint per presentar conferències tot dient que es farà una “xerrada”, és una clara mostra de com hem tergiversat el sentit d’aquest mot, ja que segons el diccionari, xerrar és “parlar molt i sense substància, pel sol gust de parlar, fora de propòsit”. Ens referim a un parlar va i insubstancial, i sense adonar-nos-en estem treient transcendència i valor a l’acte anunciat.”


Aquí deixo un vídeo de curta durada d'un noi que diu quatre veritats sobre les paraules:

http://www.youtube.com/watch?v=U1Ss7nByeeU

Espero que aquest post dongui molt feina en pensar i reflexionar!!!

El poder de la ment mentre dormim

La ment és una escència o part del nostre organisme molt poderosa i a la vegada molt enigmàtica, sobretot quan dormim. És per això que m'agradaria resoldre tots els dubtes que tinc sobre aquest tema. Una de les qüestions que se'm passen més sovint pel cap és què em de fer amb els somnis, interpretar-los i busca'ls-hi un significat especial, no fer-ne massa cas...
Sempre m'he plantejat si el que somiem pot tenir algun tipus de relació amb els nostres problemes emocionals i sentimentals, o si són pensaments amagats que surten a la llum, o simplement són invencions del moment.
Un exemple que em dóna la resposta en aquesta pregunta i que em fa decantar-me més directament cap a una banda és: que quan era més petita (devia tenir uns entre uns 6-8 anys) tenia molta por que els éssers més estimats per mi es morissin i jo em quedés sola, sense família. Doncs durant aquesta època vaig somiar tres vegades el mateix somni (amb tres anys diferents). Era la fi del món i em quedava sense mare.
Evidentment per a mi era molt angoixant, i a part dels somnis també tenia moments d'ansietat on no podia parar de plorar a causa d'aquesta por.
Per altra banda, ara que he vingut a estudiar a Girona m'he adonat d'una cosa: quan dormo aquí rarament me'n recordo del que he somiat, tant sols una vegada vaig recordar un somni, i justament era perquè tenia relació amb un fet que em preocupava bastant.
Tot plegat és força misteriós i per això el que voldria saber si s'ha de donar importància en tots aquests fets, si pots fer-los servir per entendre't millor a tu mateix i conèixer les teves pors i preocupacions.
Així doncs hem de fer cas a les teories de Freud? O què?
Espero poder trobar algun tipus de resposta i compartir aquest tipus de dubtes o experiències amb vosaltres.